"CRÒNIQUES MEVES PERUANES. 2024"

Texto: Redacción

Imagen: Hipatia

 "CRÒNIQUES MEVES PERUANES. 2024"

                Cecil Buele i Ramis presentà, el passat 18 de setembre, a les 18.30 hs i a la sala social de la parròquia de Santa Catalina Thomàs (Palma), el seu llibre CRÒNIQUES MEVES PERUANES (ANY 2024), editat (en primera edició) per Creática Editorial (José Bernechea), México, 2025, amb disponibilitat també electrònica.

                A l'esmentada presentació va tenir, l’autor, l’acompanyament del periodista Pedro Prieto García i de l’escriptor Miquel López Crespí, comentant ambdós el treball d’en Cecil (Cil pels amics). Va quedà clara la postura del cristià crític o catòlic crític (teologia de l'alliberament), on l’evangeli és viu i esdevé d’esquerra serena. Es tracta de la veritable pràctica cristiana: la recerca del dèbil, del marginat, de l’oblidat; i actuar per a servir-lo, per a atendre’l, per aprendre de la seva misèria.

                En Cil va restar mig any petjant les terres d’aquell país allunyà, del que, segons paraules del propi autor, va aprendre moltíssim; un poble del que va quedar “enamorat, molt enamorat”. Va recorre “[...] la costa, la serra i la selva amazònica [...]”. Tot un país ja visitat per ell “una dotzena de vegades”, des de que per primera vegada l’any 1975 hi va anar destinat com a missioner.

                El llibre, exposat a la mateixa conferència, s’ofereix amb una donació de 25 eu, dels quals 15 van destinat al cost i 10, segons mos diu en Cil, “van a parar [...] al tercer dels 6 petits projectes [socials] de col·laboració que vaig encetar l’any passat”. Aquest tercer projecte correspon a l’ajuda a la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Chazuta (Taropo) dins la zona amazònica peruana, “en plena selva”.

                Dins la cooperativa hi treballen un “centenar de dones”, amb intenció de substituir el cultiu de coca (destinada als narcotraficants) per la producció de cacau, i així convertir la seva economia amb una qüestió que permeti a la població a ser independent i no col·laborar en una producció que crea elevats problemes socials i de salut. La producció de cacau, “destinat a la fabricació de xocolates i derivats”, pod fer que aquella comunitat tingui una més sana i digne vida. Però, per això, “necessiten d’una màquina conxadora i refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat”. La maquinària actual “només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores [...]”. Els és necessari produir 32 kg en 24 hores. La màquina que podria fer això possible té un cost de 15.000 eu, quantitat impossible d'aconseguir per aquesta població pobre, ja que suposa, al canvi, 61.455 sols peruans. Hem de tenir en compte que el sou mitjà d'un peruà s’atracaria als 2.200 sols (537,18 eu). Per tant, estem parlant d’una quantitat molt elevada, respecte del cost de dita maquinaria.

                En Cil, a través del seu treball desinteressat, ha aconseguit transferir 3.000 euros a la cooperativa. El 40% del que es tregui de la venda del llibre CRÒNIQUES MEVES PERUANES aniran també a parar a l’empresa, més les aportacions que es vagin fent. Tant per a obtenir l’obra com per a les donacions, contactar amb el telèfon +34.667.79.58.80, per a més correcte informació sobre els tràmits. També, al bloc “socrodamon.blogspot.com”, es podrà accedir a informació pràctica referida a les donacions.

                Des d’aquí, saludem i donem l'enhorabona a Cil pel seu llibre i per la seva tasca d’ajuda als més desafortunats d'aquest món actual.