CHORRILLOS

CHORRILLOS

Cap a un dels nombrosos mercats populars de Chorrillos

Amb na Bel i en Kiko, en bon diumenge del mes d’octubre anam en taxi fins a un dels nombrosos mercats populars de barriada, al districte limeny de Chorrillos. No cau gaire lluny de casa. Però se’ns fa necessari pujar a un taxi, de la manera més genuïna, com acostuma a fer la gent d’aquest país a la ciutat de Lima, la capital.

Fent-hi un senyal amb la mà, aturam el primer cotxe que passa amb el rètol de Taxi. Hi conversam una estona. Explicam on volem anar. Si el taxista diu que sí, li demanam què val i quant costa. Mai no hem d’estar d’acord amb el preu inicial. Sempre hem de rebaixar-ne la quantitat. Si hi accedeix el taxista, hi pujam. Sinó, tal dia farà un any i n’esperam un altre.

Veig que na Bel és una especialista en això. S’ha proposat que ens hi duguin per 6/7 sols peruans (manco de 2€). N’hi demanen 18, 12, 9... Fins que n’hi ha un que s’ofereix per 7 S/. Hi pujam. Ens hi duu, fins a la mateixa entrada del mercat «Los Gorriones», molt conegut i concorregut del barri, model del tipus de comerç local i tradicional que més ens agrada.

Na Bel coneix a la perfecció quines són les millors paradetes per a comprar una olla de test; un bon peix fresc, bonítol per fer-ne cebiche; una bona verduleria on adquirir llimones, iuca, pebre coent, cebes; una altra paradeta on adquirir un carregador nou per al meu mòbil, que vaig perdre ahir sense voler; un bon grapat de mandarines que fan mengera; i tants i tants d’altres productes que arriben a emplenar el carretó de la compra, després d’una hora llarga de recórrer el recinte farcit de gent que hi ha anat a fer el mateix: comprar-hi productes. O a badocar-hi, senzillament.

Retornam a casa en un altre taxi, després de fer-hi les mateixes operacions de regateig que amb l’anterior. Com que dúim dues bosses plenes, n’hi pagam 8 S/.

La processó del Señor de los Milagros, a Lima i a Roma

Quan encara som a Mallorca, faig comptes participar físicament en la processó més multitudinària que se celebra a Amèrica Llatina: a Lima, en honor de la imatge veneradíssima del Señor de los Milagros.

Així i tot, en esser a la capital del Perú, m’adon de les dificultats pràctiques que comporta accedir a realitzar aquest desig. Més encara, amb les circumstàncies actuals, farcides de «mogudes i protestes» intenses pel centre urbà, contràries a la situació governamental que ha estat renovada recentment. 

Me n’hi trob a uns quants quilòmetres de distància.

Prenc l’opció de seguir-ne la marxa de la processó a través dels mitjans digitals i la pàgina de facebook que la Catedral de Lima manté oberta sobre aquesta manifestació religiosa tan significativa i important per a tantíssima de gent en aquest país d’Amèrica Llatina.

La meva estada a Lima enguany coincideix amb alguna de les 6 sortides en processó que fan durant el Mes d’Octubre, seguint un cronograma ben definit, que abasta recorreguts diferents per Lima i per Callao.

La convocatòria de fidels és tan massiva que requereix d’un desplegament especial de logística i seguretat, amb equips municipals i policials distribuïts pertot arreu, per tal d’assegurar-ne l’ordre, el control del trànsit i l’atenció a les possibles emergències que hi puguin sorgir.

La primera processó està fixada per al 4 d’octubre. Jo no hi som encara, a Lima. És un recorregut que s’inicia, com gairebé sempre, al santuari de Las Nazarenas i que enguany compta amb una novetat curiosa. 

A les 12 del migdia, el cardenal Castillo fa sonar la campana que serveix com a senyal perquè, en distints llocs del món, i de manera simultània, 41 germandats o confraries de l’estranger i 11 del Perú aixequin i alcin enlaire la imatge sagrada, tots a l’hora.

La segona sortida es produeix el 18 d’octubre. Jo ja hi som, al Perú. Sé que, en ingressar a la plaça Major de Lima, rep l’homenatge de la Municipalitat, del Poder executiu i del Palau arquebisbal. Posteriorment, en arribar al Congrés de la República hi realitzen una cerimònia.

Continua la ruta fins que arriba a l’església del Carme on passa la nit.

De bon matí, la seguesc pel facebook. Puc veure’n els inicis a les 6 de la matinada, amb la salutació i presentació del cardenal, acompanyat de bisbes, capellans, confrares i una munió de gent que participa en la celebració eucarística més multitudinària que record d’haver vist mai enlloc.

Diumenge 19 d’octubre, fan la tercera processó que surt de l’església del Carme, passa per dos hospitals de renom, rep homenatge al Palau de Justícia, i acaba retornant a Las Nazarenas. La quarta, el 26 d’octubre, es considera «històrica», pel fet que, com en poques ocasions, la imatge venerada visita Callao amb el «Natzarè mòbil», recorrent nombroses avingudes de totes dues províncies i ciutats.

Fan la cinquena el 28 d’octubre, amb la visita que ret la imatge sagrada a l’hospital Arzobipo Loayza i a l’església de Nuestra Señora de los Desamparados.

Finalment, la darrera processó circula per les avingudes cèntriques de la ciutat de Lima: Av. Tacna, Jr. Callao, Jr. Chancay i Av. Emancipación, fins que ingressa definitivament al santuari de Las Nazarenas. Un recinte que roman obert tots els dies, des de les 5:45h de la matinada, fins a les 10h de la nit.

Amb un papa peruà com és ara Lleó XIV, aquesta celebració peruana tan emblemàtica adquireix un relleu especial i no pot passar desapercebuda al Vaticà. Enguany serà recordada com a fita històrica molt singular. Més que l’any passat amb qui aleshores era només el cardenal Robert Prevost.

https://www.vaticannews.va/es/vaticano/news/2025-10/en-san-pietro-el-cardenal-barreto-celebra-la misa-por-el-senor.html

Des d’indrets diversos d’arreu del món, moltíssima de gent peruana acudeix a Roma amb ganes de participar en la gran Processó internacional del Cristo Moreno, el Señor de los Milagros, prèvia a la benedicció del papa peruà Lleó XIV.

Es tracta d’una processó que organitzen germandats de diversos països d’Europa, Estats Units i Sud-amèrica. N’inicien el trajecte per la Via della Conciliazione i s’adrecen cap al Vaticà, a la plaça de Sant Pere.

N’hi ha que ho consideren un fet històric per a la fe catòlica peruana: el papa peruà Lleó XIV aquest diumenge 19 d’octubre de 2025 beneeix la imatge del Señor de los Milagros, i els seus devots, en la mateixa plaça de Sant Pere, a la Ciutat del Vaticà.

Un fet insòlit que es produeix, segons informacions periodístiques peruanes, quan, després de la pregària habitual de l’Àngelus, el papa recorre la plaça dalt del vehicle «papa mòbil» i, en un moment donat, el fa aturar justament davant la imatge venerada on es troben munió de devots revestits amb l’hàbit morat característic. 

Amb la mà dreta fa el senyal de la benedicció pontifical, ajunta les mans en senyal de pregària, i se’n retira, mentre sona la peça musical «El Cóndor pasa», emblemàtica del cançoner popular peruà. 

L’executen els nins cantors de la Filarmònica de l’Escola d’Art Musical de París, França.

Les tecnologies noves ens acosten i ens separen, alhora

M’agrada aquesta apreciació pollencina que m’arriba al Perú, en una conversa informal sostenguda per whatsapp mitjançant vídeo-trucada.

De fet, és clar i evident que els nostres mòbils, emprats a tota hora i davant qui sia, si d’una banda, ens separen i allunyen dels que tenim més a prop, de l’altra, ens faciliten acostar-nos i unir nos als que tenim més enfora, de manera que els podem veure, sentir, escoltar, atendre com si els tenguéssim com aquell qui diu cara a cara (Mbona nk’ubone!, com diuen els barundi. O també, ijisho mu rindi!).

Al Perú ho experiment en ocasions nombroses i diverses, gairebé diàriament.

M’hi assabent amb rapidesa, per exemple, de la mort de persones amigues o conegudes, de forma que, estant a Mallorca, no seria gens estrany que no en tengués cap casta de notícia fins passats alguns dies o potser setmanes.

També m’hi arriben comunicacions de trobades i reunions a les quals, en no poder assistir-hi físicament, hi particip telemàticament en directe, em trobi on em trobi.

Tant si som a la costa del Pacífic, com a la serra andina o a la selva amazònica peruanes. Sempre que hi hagi la cobertura suficient i adequada.

En una d’aquestes, em proposen de fer part de la Candidatura Esquerra Republicana Mallorca, presidida pel bon amic i regidor a l’Ajuntament de Pollença, el manacorí Miquel Àngel Sureda Massanet.

Tot d’una, des del Perú estant, li dic que sí, que m’encantaria participar-hi. Quant i més, si es tracta d’encarregar-me de la Secretaria de Ciutadania i Moviments Socials.  Em fa molta d’il·lusió col·laborar amb la resta de companyes i companys d’aquesta formació política, dins la qual milit des de l’any 2003, fent part d’una Executiva integrada per 6 dones i 6 homes d’arreu de Mallorca, presidida pel regidor pollencí. De moment, m’hi hauré d’atansar a la distància, «virtualment» com diuen ara.

Obres completes de Gustavo Gutiérrez

Després de comptar amb la col·laboració tan eficient com ràpida dels bons amics peruans Caravedo Duran, m’arriba el paquet que tant desitj: mitja dotzena de llibres del gran mestre i teòleg peruà el P. Gustavo Gutiérrez Merino, O.P. 

M’alegra ben molt tenir-los, de manera molt especial el seu llibre pòstum «Vivir y pensar el Dios de los pobres», publicat el proppassat mes de maig de 2025. Com gairebé sempre a càrrec del cep (Centro de Estudios y Publicaciones) i l’IBC (Instituto Bartolomé de las Casas), en aquest cas el llibre porta prefaci del mateix papa Francesc. https://fb.watch/CXrJczs2nP/

Estic molt content de tenir-los, pocs dies després que el papa peruà Lleó XIV ha fet pública la seva primera exhortació apostòlica «Dilexi te»: per a mi, una reproducció fidedigna del pensament i la praxi de qui és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament, Gustavo Gutiérrez Merino.

Rematadament coincident amb les celebracions multitudinàries del Mes Morado, a Lima i a tot el Perú, quan la gent el dedica intensament a la veneració de la imatge miraculosa del Señor de los Milagros, anomenat el Cristo Moreno.

Faig comptes de començar a llegir aquest llibre pòstum «Vivir y pensar el Dios de los pobres». Em fa molta d’il·lusió veure-hi què hi diu i manifesta l’autor del llibre, Gustavo Gutiérrez, com també què hi diu i manifesta l’autor del prefaci d’aquest llibre, ni més ni pus que el mateix papa Francesc, l’argentí. 

Cap a Delicias de Villa

Amb na Bel Duran preparam l’anada on roman treballant l’única Germana de la Caritat mallorquina present suara mateix a Lima, na Margalida Colmillo.

Parlant amb ella per telèfon, quedam que el dia que li va millor és avui capvespre. Li duc unes quantes cosetes de Mallorca (siurells, sobrassada, llibre d’en Tous, llibre meu, ventall, torró...), a més de les salutacions que em recomana de passar-li el periodista Pedro Prieto: qui continua guardant molt bon record del seu pas per Delicias de Villa, dècades enrere, molt ben rebut i acollit per na Margalida.

També m’agradaria enregistrar-li qualque vídeo domèstic, amb els llibres que li duc. Així ho feim. Hi anam en taxi, La hi trobam, amb una altra germana hondurenya. Ens conviden a prendre unes pastes amb suc de «guayaba» exquisit. Conversam una estona llarga. Intercanviam opinions i anècdotes. Parlam des del Perú per «videoconferència» amb mossèn Llorenç Tous que es troba a Ceinos de Campos (Valladolid) i amb el periodista Pedro Prieto que roman a Palma (Mallorca). Tots en quedam molt contents.

Na bel i jo retornam a Los Cedros. Ho feim en «mototaxi». N’enregistr imatges amb la càmera.

Del districte limeny de Chorrillos al de Magdalena del Mar

El districte de Chorrillos, on em pas els darrers quatre dies, roman integrat dins el que denominen «Cono Sur» de Lima Metropolitana, juntament amb aquesta desena restant: Lurín, Pachacámac, Pucusana, Punta Hermosa, Punta Negra, San Bartolo, San Juan de Miraflores, Santa María del Mar, Villa El Salvador i Villa María del Triunfo.

La urbanització Los Cedros, on viu la família peruano-mallorquina Caravedo Duran que m’acull la mar de bé a casa seva, està situada al bell mig del districte de Chorillos. Tenc oportunitat de tornar a arribar caminant, a peu, fins al col·legi «La Casa de Cartón» situat en la urbanització veïna de «La Encantada». Em fa molta d’il·lusió visitar de bell nou aquest centre educatiu creat pel bon amic mallorquí Mariano Moragues Ribas de Pina, juntament amb la seva esposa limenya Susana de Vivanco y Roca Rey, a la dècada dels anys 70 del segle passat. No puc fer-hi res més que deixar-ne constància amb una fotografia que em prenen des d’Admissió. És dia d’olimpíades. Amb això, tant el personal docent com l’alumnat del centre estan molt ocupats en la tasca educativa que hi despleguen.

L’endemà mateix, en el carro de don Carlos, comanat per na Pamela, la filla de na Zully Socorro Moreno Romero, me’n vaig de Chorrillos cap a Magdalena del Mar, a passar uns dies amb els Álvarez Calmet. Vaig allotjat a la casa que tenen disponible al Jr. Ayacucho 870 de la ciutat de Lima.

M’impressiona tornar a entrar dins la llar familiar on ho faig l’any passat amb la presència física del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaría, qui enguany ja no hi és. Que descansi en pau!

 IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya

 Gràcies al bon amic campaneter Ferran Bellver Silvan, - qui coneix el Perú i s’ha fet present en algunes ocasions a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú per fer-hi intervencions docents sobre Treball amb Suport – m’assabent, mentre som al districte limeny de Magdalena del Mar, que ben a prop d’aquí on em trob suara mateix, aquest dimecres 22 d’octubre comença el IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya, precisament a l‘empara i sota els auspicis de d’aquesta universitat (PUCP).

 Em crida poderosament l'atenció que, com a aspecte central d’aquest IV Congrés volen retre homenatge al P. Gustavo Gutiérrez Merino, pioner de la Teologia de l’Alliberament, en complir-se precisament el primer aniversari de la seva mort aquest dia 22 d’octubre.

 Mir de fer tots els possibles per fer-m’hi present, si més no a alguna de les activitats programades, duites a terme a poques illetes d’aquí on estic allotjat aquests dies. Sobretot la del segon dia, consistent en taula rodona que sembla interessant.

 Mentre som a Lima, arrib a saber que aquest Congrés Continental de Teologia Llatinoamericana i Caribenya que organitza Ameríndia, té la seva edició primera a Brasil l’any 2012.

 D’aleshores ençà, s’ha anat convocant i realitzant cada tres anys, enfocat sempre en la comprensió del context global i continental que viu la humanitat a cada moment.  A causa de la pandèmia, l’any 2021 el fan de manera virtual. El d’enguany, convocat a Lima, comporta el retorn a la presencialitat i el fan coincidir amb el primer aniversari de la mort de Gustavo Gutiérrez Merino el 22 d’octubre de 2024.

 A l’aixopluc d’una carpa enorme, amb més de dues-centes cadires preparades per acollir tots els assistents a la Taula rodona programada per al segon dia del Congrés, tot està ben a punt per iniciar hi l’acte.

 N’Elvira i jo hi arribam, després de passar tots els controls de recepció i acollida. M’impressiona la immensitat d’un campus universitari com aquest, el de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.

 La Facultat de Teologia conserva l’empremta del pas del teòleg Gustavo Gutiérrez Merino per les seves aules docents. L’acte programat és en homenatge a qui és considerat com el pare de la Teologia de l’Alliberament (TA).

 Em crida poderosament l’atenció el fet de veure que som més de 200 les persones que ens hi feim presents. Amb un 75% de presència femenina i un 25% d’homes, molts d’aquests eclesiàstics, segons sembla.

 També em causa impressió comprovar que hi ha més gent major que no gent jove. Hi veig molt poques cares, poquíssimes, per davall de la cinquantena d’anys d’edat.

 Una jove moderadora, pràctica i engrescadora, presenta els intervinents.

 El primer que ho fa és Leonardo Boff, per vídeo conferència, en pantalla, des del Brasil.  Seguit de Jesús A. Cosamalón Aguilar, present a la mesa- Als inicis pastorals de Gustavo Gutiérrez, és un infant de la parròquia del Rímac, avui dia historiador i investigador peruà de la PUCP. 

 Acompanyat de Yolanda Díaz, assessora nacional i de diverses comunitats universitàries de Chiclayo integrades dins la UNEC (Unió Nacional d’Estudiants Catòlics), qui remarca els tres punts habituals de Gustavo, presentat com un gran animador de l’esperança dins la UNEC. https://www.facebook.com/UNEC.PERU/

 Des d’El Salvador, intervé per vídeo conferència el teòleg jesuïta Jon Sobrino, presentant una teologia que té a veure amb realitats, i recordant monsenyor Óscar Arnulfo Romero, gran defensor dels pobres, i, per això mateix, assassinat.

 Edmundo Alarcón, amic de Gustavo Gutiérrez, des que és seminarista d’Arequipa, ordenat capellà l’any 1983, i consiliari de la UNEC, ens conta la seva relació personal i les grans lliçons apreses.

La Unió Nacional d’Estudiants Catòlics del Perú (UNEC) és un moviment juvenil amb més de 80 anys d’existència, que promou la recerca d’una societat més justa i fraterna, amb una mirada crítica, que s’afanya a posar en pràctica els ensenyaments de Jesús, la revisió bíblica i la vida comunitària activa.

 Carmen Lora, directora de l’Institut Bartolomé de las Casas, entre d’altres, esmenta que cal conèixer la realitat per transformar-la. 

 M’adon que retransmeten tota la trobada en directe per facebook, des d’on la pot seguir en directe, o quan vulgui, qui en tengui ganes, a través d’aquest ENLLAÇ. https://www.facebook.com/watch/live/?ref=watch_permalink&v=834646775916061

Els meus primers quinze dies al Perú

Sembla mentida que ja dugui dues setmanes al Perú. No m’ho pareix, ni prop fer-ho. Em sembla que era ahir mateix quan em trobava volant dins l’avió. I ja n’han passat quinze dies. El temps corre. Vola, molt més ràpid que les naus aèries i els coets!

Don moltes de gràcies a Déu, per tantíssimes coses bones que he anat rebent fins suara mateix en aquest país d’Amèrica Llatina, que tant m’encanta.

M’hi he trobat sense cap casta d’entrabanc ni un. L’estat de salut, òptim. Les trobades mantengudes amb gent amiga, excel·lents. El menjar (i l’aigua o sucs de fruita beguts), molt profitosos.

Amb el petit i minúscul corc de no haver pogut retrobar-me encara amb la meva fillola piurana, Zully Socorro Moreno Romero. Ja veurem quan serà! Es troba a la selva amazònica peruana i encara no ha pogut viatjar fins a Lima.

Però bé, algun dia arribarà. I tots dos n’estarem ben contents.

En dues setmanes, som estat a tres indrets diferents: San Isidro (hotel), Chorrillos (ca’ls Caravedo-Duran) i Magdalena del Mar (ca’ls Álvarez Calmet). Tots tres molt agradosos, i sempre molt ben tractat per la gent amb qui he conviscut.

Ara em dispòs a anar a passar uns dies a la casa que les Germanes Trinitàries mantenen oberta al districte limeny de Puente Piedra. Serà el darrer indret de Lima, abans d’emprendre el vol cap a la selva amazònica peruana, a la ciutat de Tarapoto.

Em fa molta d’il·lusió retrobar-m’hi amb la gent que manté activa la Cooperativa Agrària AllimaCacao, amb la qual ens uneixen lligams forts de cooperació i d’amistat. També vaig endarrer de conèixer-hi una altra entitat, de la qual m’ha parlat molt positivament el bon amic bugerró resident a Barcelona, n’Andreu Obrador Siquier. Es diu TAKIWASI: https://www.facebook.com/reel/1140107161577331 representa un nou model terapèutic d’atenció a les drogodependències

Pel que es veu, es tracta d’una comunitat terapèutica amb un protocol de tractament d’addiccions que la situen a l’avantguarda mundial.

https://www.takiwasi.com/es/nosotros01.php.

Sempre és bo conèixer i apropar-se d’altres realitats desconegudes. Sobretot si es tracta d’iniciatives tendents a millorar aquest món nostre, ni que sia en un àmbit petit o reduït.

Cil Buele, Perú.