AL DISTRICTE MOIOBAMBÍ DE CALZADA

ELS VIATGES D’EN CIL

Text: Cil Buele i Ramis

                Imatges: Escola infantil “Casa de Niños Sagrada Familia”, Lima

                (Foto: Cil Buele, àlbum 2020-2024)

 RF. Crònica n.10.a (2025)

AL DISTRICTE MOIOBAMBÍ DE CALZADA

(I)

A) Viatge al Perú 2025 (13): de Tarapoto a MOYOBAMBA               

https://photos.app.goo.gl/xzt3xE1QhWyaLBkG9

 B) Viatge al Perú 2025 (14): Tahuishco (MOYOBAMBA)

https://photos.app.goo.gl/wf4VnCYqp2sU7HXz5

 C) Viatge al Perú 2025 (15): Morro de Calzada (MOYOBAMBA)

https://photos.app.goo.gl/JeUBH35LMDK6ZVup9

D) Viatge al Perú 2025 (16): la ciutat de MOYOBAMBA

https://photos.app.goo.gl/7N5A3GLhx5DFBBYC8

E) Viatge al Perú 2025 (17): gent de YURIMAGUAS

https://photos.app.goo.gl/H4UUPhKPvYMrSop58

F) VIATGE AL PERÚ 2025 (09): Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta, en mans mallorquines

https://socrodamon.blogspot.com/2025/11/cooperativa-agraria-allima-cacao-de.html

         Són les 12 del migdia. Ens trobam a l'estació terminal de Tarapoto des d'on surten contínuament bossetes, «minivan» de 8 places.  Fan per carretera el trajecte entre Tarapoto i Moyobamba, més concretament fins al districte moiobambí de Calzada, una mica més enllà.

         Tenim previst d’allotjar-nos al Hospedaje La Emboscada.

         Som a dia 3 de novembre, festa del peruà San Martín de Porres, el sant més morenet de tots els que coneixem a Europa. Dins els jardins de Takiwasi visitam la capelleta que li és dedicada, gran coneixedor de les herbes medicinals i curatives, segons ens explica el guia francés de nom Gregorio.

         Pel que ens diu, es tracta d'un dels sants patrons més associats a la salut, la medicina i la compassió pels malalts. No només coneix i usa les herbes medicinals, sinó que, a la Lima del segle XVII, és reconegut com un gran herbolari i sanador.

         En combinar aquest coneixement empíric de la natura amb una fe i una caritat profundes, els seus tractaments són vists com a molt efectius. Miraculosos!

         Acostumen a representar-lo en imatges amb una granera, representant la humilitat i el servei, un Sant-crist i un manat d’herbes medicinals.

         No sabia jo que l’ús d’herbes medicinals i el coneixement de la natura amb la finalitat de curar malalties fos un dels aspectes més famosos i més ben valorats de Sant Martí de Porres.

         Ho aprenc aquí, a Tarapoto, al centre de rehabilitació Takiwasi.

         Per una carretera típica de la selva amazònica peruana, amb verdor per totes bandes, corrents d’aigua «roja» que hi contrasten («aguas blancas», en diuen, de les fluvials, en contraposició amb les «aguas negras», de llacs i llacunes), vegetació exhuberant pertot arreu, camions de mercaderies, bussetes de visitants, alguna motocar pels voltants de poblacions modestes i molt humils, ens passam unes tres hores seguides dins la «minivan» que s’ha d’aturar una vegada i una altra, per les obres a la via pública, malmenada per l’aigua quan plou a les totes.

         Jo, que voldria veure ploure enmig de la selva, fins suara mateix no ho puc presenciar. Fa un sol de mil dimonis. Veig el cel blau refulgent, a estones cobert de niguls que no arriben a descarregar l’aigua que porten.

         Arribant a Moyobamba, hi cauen quatre gotes mal comptades.

         Ens feim presents al districte de Calzada, quan ja són les 15 hores.

         Temps d’anar a dinar. Ho feim a un restaurantet de la plaça major de Calzada: «Traguito como la pura mare», «guiso regional de cecina y chorizo con yucas en aderezo de mixto (ajicito) y sacha culantro» acompanyat de «arroz y patacones» («plátano frito chancado»).

         Bona noneta, fins a mitjan capvespre, a la cambra núm. 26 de «Hospedaje La Emboscada», propietat de familiars de na Zully.

         L’endemà de la nostra arribada a Calzada, després de berenar de «arroz con chorizo y cecina», «jugo de maracuyá», cafè amb llet i panets a rompre, a la terrassa de la casa d’hostes on estic allotjat, visitam en «minivan» de vuit places la ciutat de Moyobamba.

         És un dia de festa familiar. Un fill de cosí de na Zully, de nom Sheiro, estudiant universitari d’Enginyeria industrial, compleix 19 anys.

         Primer, ens trobam a la casa de sa mare. Nom María Infante. Tota la concurrència familiar hi pren part, a base de discursos breus individuals, en la celebració d’una festa íntima que serveix per desitjar-li tota casta de ventures al llarg de la seva vida.

         Amb una desena de membres de la família, ens feim presents a un dels restaurants de Moyobamba. Hi assaborim un deliciós pollastre rostit amb patates frites.

         Tot acaba, ben entrada la fosca nocturna. Retornam a Calzada amb una altra «minivan», quan ja s’és passada la mitjanit i som a dimecres dia 5 de novembre.

         Abans, a  na Maria, li he comprat un dels mòbils que, segons em diu i em repeteix reiteradament, ha de resultar-me l’eina millor per fer fotos i vídeos de qualitat.

         També ens convida a dinar d’una bona «sopa de churumbo con gallina criolla, arroz y ensalada, con chicha morada y crema de ají».

         Avui m’arriba una notícia molt bona, des de Paraguai. Fa temps que intentam aconseguir exemplars d’un llibre publicat per un missioner mallorquí, porrerenc per a més senyes, qui durant la seva vida es dedica intensament a aprofundir en l’estudi de la llengua guaraní.

         El jesuïta P. Bartomeu Melià i Lliteres, S.I. (Porreres, 7 de desembre de 1932 - Asunción, 6 de desembre de 2019) és un missioner, sacerdot, lingüista i antropòleg mallorquí que ha escrit molts de llibres.

         El que  més m’interessa d’obtenir – després que m’ha fet tenir-ne ganes el bon amic i missioner binialer dels Sagrats Cors P. Josep Amengual i Batle – és el que publica amb el títol «La Lengua Guaraní en el Paraguay colonial. Que contiene la creación de un lenguaje cristiano en las reducciones de los guaraníes en el Paraguay» (2003).

         Després de moltes i molt variades gestions i tràmits diversos, el bon amic  i dominic manacorí P. Toni Miró, que fa molts anys que treballa al Paraguai, em comunica que ja disposa dels exemplars que li he demanat.

         Només necessita saber, em diu, a quina adreça domiciliària de Mallorca, concreta i detallada els ha d’enviar.

         Li n’agraesc el gest i l’interès demostrat fins a aconseguir-ho. Tot demanant-li que em passi el preu de la compra i, sobretot, el preu del transport que, m’imagín, deu ser encara molt superior.