ELS MEUS PRIMERS DIES A LA CIUTAT DE LIMA

"Lima la Gris" - crónica de Cil Buele i Ramis

ELS VIATGES D'EN CIL: PERÚ 2025

Autor: Cil Buele i Ramis

Imatge: Foto IV Congrés de Teología a la PUCP (Universidad Pontificia Católica de Perú), octubre 2025 (Lima, distrito San Miguel)

Els meus primers dies a la ciutat de Lima
«Lima, la Gris»

 

Un cop arribat a l'aeroport nou de la ciutat de Lima, modernitzat des de fa pocs mesos i equipat amb les tecnologies noves més punteres, els bons amics peruans que m’hi passen a recollir em duen en «taxi con aplicativo» fins a l'hotel Melià.
Reservat per l’agència de viatges mallorquina Kontiki Tramuntana, faig comptes de romandre-hi allotjat durant una setmana sencera.
Es troba situat al districte limeny de San Isidro. No gaire lluny de la parròquia de Sant Joan Maria Vianney, a uns 20 minuts a peu. Parròquia creada el 8 de desembre de 1963 pel mallorquí mossèn Bernat Martorell i mantinguda durant dècades per capellans diocesans de Mallorca.
M’hi atans moltes de vegades en la dècada dels anys 70. I sempre que viatj al Perú, m’hi vull fer present, tot recordant temps passats, accions passades, vivències passades, que avui dia encara perduren en mi amb una vitalitat molt gran.
A l'hotel, més o manco comfortable, ocup l'habitació 410. No disposa d'instal·lacions d'aire condicionat. Deman si em poden passar alguna estufa per encalentir la cambra. Me’n passen dues, que m’hi ajuden ben molt.
Aprofit aquesta primera setmana per aclimatar-me al nou espai físic, a les noves condicions de vida, als nous horaris, a la nova gent, al nou ambient. Gairebé sempre que viatj al Perú necessit dos o tres dies per aconseguir-ho. Depèn de les dependiduries.
També em serveix i m’hi ajuda moltíssim que hi vénguin a rebre els encàrrecs fets per gent peruana amiga resident a Mallorca, amb la finalitat que ho lliuri a les seves famílies que viuen a Lima.
O posar-me en contacte per retrobar-me de bell nou amb gent mallorquina que ha fet de la capital peruana el seu lloc de residència habitual, als districtes limenys de Chorrillos, Magdalena del Mar, Puente Piedra, Delicias de Villa, Salamanca, etc.
Una de les sopreses majúscules que me'n duc enguany és «el clima tan fred que patim a Lima». Un fred que jo no m’esperava. Sobretot ara que la costa peruana es troba en època primaveral, anant cap a l’estiuenca. Els matins hi fa una fretada de mil dimonis.
M’he hagut de comprar roba d'hivern que no duia, pensant en viatges anteriors. Sortosament, passat migdia, surt el sol i escalfa una mica l’ambient de l’anomenada «Lima la Gris».
Començ a assaborir els deliciosos plats de «cuina criolla peruana»: ‘Ají de gallina con sopa wantán’, ‘lomo saltado fino de ternera’, ‘tallarines caseros con lomo empanado’, abans de demanar per més endavant un bon ‘cebiche de conchas negras’, tot ben regat amb una tassonada de ‘chicha morada’ o una ‘inkakola’ o un suc de fruites tropicals, a temperatura ambient.
Durant les primeres setanta-dues hores passades a Lima, a més d’aprofitar per descansar i dormir unes hores, també les he destinades a rebre visites tan sucoses com les de na Pamela i en Nilton (filla i gendre de la meva fillola piurana Zully Socorro); la d’en Miguel Rodríguez Candia; la d’en Kenny el fill de peruà resident a Mallorca; la de n’Elvira i família de n’Anselm Álvarez, etc.
La primera persona amb què em trob és amb en Miguel. L’ànima de la Comunidad de Niños Sagrada Familia. Per a mi, un dels exemples més genuïns de qui ha mamat la Teologia de l'Alliberament i l’està duent a la pràctica de manera admirable en ple segle XXI.
M’hi sent tan atret, que des de l’any passat ençà estic mirant de fer suport a un PPPP (Petit Projecte Personal Peruà). Vaig demanant donatius voluntaris entre la gent de Mallorca donatius perquè pugui dur a terme, més intensament encara, la labor admirable que des de fa dècades realitza, dedicant-se plenament a mantenir, educar i formar, en un recinte immens dels afores de Lima, més de 1.080 infants! Tot, empès per la crida i seguiment del seu «Flaco», que no és cap altre que Jesús, el de Natzaret.
Aconseguesc que m’enregistri un vídeo domèstic breu, que escamp entre les meves amistats mallorquines més properes. Segur que encara farà més coses encaminades a explicar la seva iniciativa i la seva tasca, que ultrapassa els límits de la meva comprensió i admiració més excelses.
Compt, també, amb l’ajuda de la família de Pamela, que viu a l’altra banda de la ciutat de Lima, al districte de Los Olivos. M’acompanyen a comprar camises, un jersei, una casaca, unes sabatilles; també a reparar les ulleres i a aconseguir el ship peruà per al meu mòbil.
Després de berenar tots cinc plegats a la cafeteria de l’hotel, em duen a un dels grans centres comercials que hi ha pels voltants. Em fa la impressió que supera els més grans que conec a Mallorca. Tant en extensió, com en les mercaderies, com en la gentada que hi acudeix, com en la utilització de les noves tecnologies de manera increïblement cridanera.
Es tracta del Centro Comercial Real Plaza, situat a l’Av. Gral. Felipe Salaverry 2370, districte Jesús Maria 15076.
Pel que veig, és un dels millors «malls» de Lima, modern, gran, amb 4 nivells, 3 grans tendes d’apartaments, un bon supermercat, sales de cinema, patis amb menjars al nivell darrer, restaurants coneguts i cafeteries a la planta baixa: Tanta, LongHorn, Starbuchs, etc.
Retornat a l’hotel, em pos a redactar aquests escrits que vull adreçar setmanalment a la gent amiga més propera.
Bisbe peruà corromput, destituït pel papa peruà Lleó XIV
L’any passat, durant el meu darrer viatge al Perú, l’arquebisbe de Piura, monsenyor José Antonio Eguren Anselmi, fundador del grup «Sodalicio de Vida Cristiana», «ha de renunciar». Cosa que, en llenguatge vaticà, vol dir que ha estat destituït.
Per qüestions que tenen a veure directament amb l’enriquiment il·lícit, en pretendre fer-se seves unes terres que són propietat de camperols pobres; i amb relacions sexuals inacceptables, entre membres de la seva organització. 
El papa Francesc n’arriba a dissoldre l’entitat.
Mentre mir d’iniciar aquest altre viatge al Perú, l’any 2025, m’arriba la notícia que el papa Lleó XIV també «ha acceptat la renúncia» d’un altre bisbe peruà, Ciro Quispe López. Presideix fins fa poc la diòcesi de Juli, a la regió de Puno.
També per escàndols que impliquen més d'una desena de dones, monges, novícies i empresàries cusquenyes.
Segons publica un prestigiós periodista peruà que, a mi, m’encanta, Hildebrant en sus trece, les relacions es produeixen dins les mateixes instal·lacions de la Prelatura, al palau episcopal.
Més de 25.000 euros d’un programa de Nacions Unides mai no arriben a les associacions beneficiàries. Adjudica a algunes de les seves parelles contractes i beneficis de més que dubtosa legalitat. Fons internacionals destinats a la remodelació d'una casa d'exercicis espirituals, propietat de l’Església, són derivats a altres finalitats.
En dues oportunitats el Vaticà envia monsenyor Cortez Lara perquè entrevisti les denunciants, recopili evidències físiques i prengui testimonis de l’entorn eclesiàstic.
Pocs dies abans de la meva arribada al Perú, Ciro Quispe López oficia la seva darrera missa de comiat a la seu catedral de Juli. La comunitat catòlica la transforma en un reclam públic pels fons econòmics no rebuts.
Mentrestant, continuen romanent obertes nombroses denúncies civils i eclesiàstiques.
Com diu i manifesta una bona amiga campanetera: «En el Perú passen moltes coses! Com també a altres llocs. L'església Católica, Apostólica i Romana necessita una neteja ben profunda! Mare de Déu del Roser».

Festa del Pilar al Perú
En bon dia de la festa del Pilar, que a Espanya té tant de renom, l’estic passant al Perú d'una altra manera. És dia 12 d'octubre del Mes Morado. El que la comunitat catòlica peruana dedica al Señor de los Milagros, o Cristo Moreno, o Cristo de Pachacamilla.
Amb tal motiu, el cardenal de Lima, monsenyor Carlos Gustavo Castillo Mattasoglio, en lloc de retransmetre la missa dominical des de la catedral, com fa habitualment tots els diumenges, en aquest cas ho fa des d’una altra santuari, l’església de Las Nazarenas: hi conserven el quadre original d'una imatge pintada durant el segle XVII per Benito o Pedro Dalcon, un africà portat de l'actual Angola al Perú com a esclau treballador a la finca de Pachacamilla, a prop de la capital peruana.
M’hagués agradat fer-m’hi present, a la missa en el santuari situat al centre de Lima. En no poder fer-ho, em propòs de seguir-la pel televisor, des de l'hotel on estic allotjat, pel Canal 701, en aquest diumenge XXVIII del temps ordinari per a tota la comunitat catòlica del món.
A les 11 del matí comença puntualment, amb la salutació del cardenal. Demana de romandre units al sant Pare Lleó XIV, de qui llegeix pel mòbil la salutació que envia des de Roma a tot el poble peruà, «pregant perquè en aquest moment de canvis en el govern, el Perú pugui continuar pel camí del diàleg i la reconciliació nacional».
Amb una església, presidida per la imatge original del Señor de los Milagros i farcida de gent que s’hi ha fet present, després de proclamar l'evangeli de Jesús segons sant Lluc, el cardenal es disposa a fer-hi l’homilia.
Durant uns 20 minuts, amb molta de calma serena i suau, barrejada amb l’energia ferma que sol mostrar sempre, s’endinsa en l’explicació catequètica:
«El Senyor vol la nostra salvació, la de l’ànima i la del cos. Vet ací el sentit del miracle, la cura de 10 leprosos. És un do, un regal de Déu, a tot aquell/a que li demani l’ajuda en allò que ha de mester...
Curiosament, dels 10 leprosos, 9 són hebreus i 1 és palestí. Com si aquí hi hagués hagut 9 limenys i un provincià, un mestís. Déu para esment a les condicions concretes. Davant qualsevol regal, cal mostrar-se agraïts sempre, tots. Malgrat alguns es considerin amb el dret de no haver d’agrair res a ningú...
Vol un miracle per al país: que amb el nou president del Perú s’hi estableixin totes les relacions amb germandat, que s’hi eviti considerar peruans de primera classe i peruans de segona classe...
Vol que s’acabi amb la locura generalitzada, segons la qual jo comand i els altres m’han d’obeir.La democràcia que tenim certament no és perfecta, però és molt millor que qualsevol altre model. Amb ella hem de saber valorar que som germans i que no tenim dret a destrossar-nos...»
En complir-se 374 anys des que es fa la primera processó del Senyor de los Milagros, vol continuar llegint pel móbil unes altres paraules del papa Lleó que recorda:
«Déu és un do gratuït. Evitem de pujar al temple amb modes i maneres que no ens porten cap al seguiment de Jesús. D’emprar formes de culte que no ens porten a servir els altres i que ens anestesien el cor. No n’hem de sortir així com hi hem entrat, no podem sortir-ne iguals.
Ens cal evitar qualsevol casta d’instrumentalització de la fe, que no solament corre el risc de transformar-nos en sers diferents de la resta, sinó també de considerar diferents el pobres, valorant-los com a perillosos enemics, com a leprosos que ens poden contagiar i dels quals n’hem de fugir. No podem esser catòlics, universals, si no som solidaris...»
El cardenal recomana la lectura atenta de l’exhortació pastoral «Dilexi te» del papa Lleó XIV, medul·la del que és i significa l’amor de Déu, la qual complementa l’anterior «Dilexit nos» del papa Francesc:
«Déu ens estima gratuïtament, i, per això mateix, no vol cobrar mai. Déu no lleva mai l’amor a ningú, tots som fills seus estimats.
Ens cal corregir moltes coses a l’interior de la nostra església catòlica, universal, cristiana. Déu és amor envers tothom i té molta de paciència amb tots nosaltres
En viure una etapa tan difícil del món i del nostre país, la fe cristiana pot fer que tornem a la humanitat el cor perdut o abandonat.
Cal no tèmer de ser samaritans, de ser provincians. Tenint present que és aquest, precisament, l’únic dels 10 que s’hi mostra agraït, a l’amor que el cura».
La inseguretat ciutadana imperant al Perú
Només arribar a Lima, m’adon que, d’un any ençà, la psicosi generalitzada d’inseguretat que em manifesten les amistats més properes, lluny d’haver anat minvant amb el pas del temps, ha anat creixent de manera alarmant fins a nivells inimaginables.
De fet, tothom coincideix a reconèixer que el canvi recent en la Presidència de la República, destituint la pesidenta Dina Boluarte i col·locant-hi el jove advocat limeny José Jerí Oré, és fruit de la inoperància de l’estat peruà, a l’hora d’establir-hi àmbits de convivència més segurs.
També m’adon, i me’n sorprenc moltíssim, de les nombrosíssimes al·lusions que es fan a la política desplegada per Nahib Bukele, president d’El Salvador, en aquell país d’Amèrica Central.
Me’n parlen com del polític jove més ben preparat per al lideratge llatinoamericà en el segle XXI.
M’ho diuen amistats properes, conegudes, i m’el presenten així mateix davant dels meus ulls xarxes de la intercomunicació com youtube, facebook i d’altres. Consideren que està donant lliçons magistrals de pragmatisme i d’eficiència en l’exercici del poder per al manteniment de l’ordre i la seguretat al seu país. Que dóna lliçons magistrals sobre l’astúcia política i la sabiduria moral.
Ja veurem cap on s’encamina el nou govern provisional del Perú, fins al mes de juliol de l’any que ve, amb el procés electoral programat.
 

La primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV
El papa peruà Lleó XIV i la seva primera exhortació apostòlica
Seguint les recomanacions del cardenal de Lima monsenyor Carlos Gustavo Castillo Mattasoglio durant la celebració eucarística del diumenge 12 d’octubre al santuari de Las Nazarenas, em pos a llegir atentament i detenguda l’exhortació apostòlica «Dilexi Te» (Vaig estimar-te) que el papa peruà Lleó XIV fa pública en bon dia de la festa de Sant Francesc, el proppassat 4 d’octubre.
És la seva primera exhortació apostòlica, i crec que conté elements ben interessants. Veig que gira en torn de l’amor cap als pobres.
Miraré d’anar-hi parant esment, a mida que transcorrin dies.
La primera impressió que em fa és que s’assembla molt a allò que diu Pau de Tars als efesis, quan els demana que «preguin tothora en esperit, amb tota casta d’oracions i de súpliques... perquè, quan parli, li siguin concedides paraules valentes per a fer conèixer clarament el misteri de l’evangeli... perquè tengui coratge de parlar-ne, tal com hi té obligació» (Ef 6,18-20).
De fet, ja des del començament, es veu que sí, que se li ha estat concedit, al papa Lleó XIV, el do de pronunciar i deixar escrites unes paraules valentes, molt agosarades, abocades a fer conèixer millor l’evangeli, la seva obligació primera com a bisbe de Roma.
«El contacte amb qui no té poder ni grandesa és una manera fonamental de retrobar-se amb el Senyor de la història. En els pobres Ell continua tenint qualque cosa nova a dir-nos» (5)
«Estic convençut que l’opció preferencial pels pobres genera una renovació extraordinària, tant dins l’Església com a l’interior de la societat, quan som capaços d’alliberar-nos de l’autoreferencialitat i aconseguim d’escoltar i atendre el seu crit clamorós» 

 

 

Octubre 2025

Cil

 

Temas relacionados:

Esta web se reserva el derecho de suprimir, por cualquier razón y sin previo aviso, cualquier contenido generado en los espacios de participación en caso de que los mensajes incluyan insultos, mensajes racistas, sexistas... Tampoco se permitirán los ataques personales ni los comentarios que insistan en boicotear la labor informativa de la web, ni todos aquellos mensajes no relacionados con la noticia que se esté comentando. De no respetarse estas mínimas normas de participación este medio se verá obligado a prescindir de este foro, lamentándolo sinceramente por todos cuantos intervienen y hacen en todo momento un uso absolutamente cívico y respetuoso de la libertad de expresión.

 No hay opiniones. Sé el primero en escribir.