HIPATIA Asociación Intercultural
- Portada
- ASOCIACIÓN HIPATIA
- RADIO CULTURA
- Miquel Palou-Bosch
- Asoc. Veïns Es Fortí
- Juana Ma. Fdez. Llobera
- Federico Marotta
- CRÓNICAS HIPATIA
- "Perfiles"-Radio
- Casa Planas
- MAIL BOXES ETC.
- Pablo Alonso de Caso
- Francisco Dalmau Reyes
- Sixto Ruiz Olivares
- Gustavo Balta
- Francisco "Paco" Cerveto
- CUENTOS INFANTILES
-
Arte/artistas
-
Columnistas
- Buscador
- Gent Gran - Mayores
- Asoc. Casa Portuguesa
- Enlaces
- Uruguay
- Rincón de Ilustradores
- Emilio López Gelcich
- Carlos A. Martini
HIPATIA Asociación Intercultural
ELS VIATGES D´EN CIL
Cròniques peruanes 2025 (I)
Cil Buele i Ramis | 13 oct 2025
ELS VIATGES D'EN CIL
Cil Buele i Ramis
Darrer dia d'estada meva a Mallorca, abans d'emprendre el vol cap al Perú. Tenc moltes ganes d'estar-m'hi i mirar d'aprofundir una mica en allò que en deim religiositat popular peruana.També amb ganes de resseguir les petjades que hi deixa, dècades enrere, durant una vintena d'anys el papa actual Lleó XIV. Ell s'hi fa present l'any 1985 com a missioner estranger, nord-americà per a més senyes, primerament a Chulucanas, després com a formador al Seminari de Ttujillo, i finalment com a bisbe de Chiclayo.
Tot, relativament a prop dels indrets on treball, també com a missioner estranger, des de l'any 1975 fins al 1979.Ell també s'arriba a exercir com a administrador apostòlic de la diòcesi de Callao.
Obté la nacionalitat peruana.
"Sic me Deus adjuvet et illa sancta Dei evangelia", enguany que fa 50 anys que m'hi començ a exercir jo també com a missioner, llis i ras, a Piura, Chimbote i Lima. Mig segle després, me n'hi torn per onzena vegada, a aquest país encisador d’Amèrica Llatina. Tenc moltíssimes ganes de retrobar-m’hi amb tantíssimes d'amistats que m'hi acullen, a casa seva com si fos ca nostra. Som un d’aquells a qui agrada anar a l'aeroport algunes hores abans de la sortida de l'avió. M’estim més esperar-hi hores que arribar-hi quan manquen pocs minuts.
De sempre ho he fet així. I, qualque vegada que no l’hi he fet, per seguir el parer d’altres acompanyants, ens hem trobat que l’avió ja ha partit sense nosaltres. Hem hagut d'esperar el següent de l'endemà, amb la penalització corresponent i els maldecaps acaramullats per una tal malifeta nostra.
Per això, deman al meu germà Jaume si em vol i pot acompanyar fins a Son Sant Joan, damunt les 16:30. L'avió té la sortida programada per a les 19:15, amb l’arribada prevista a Madrid a les 20:40, per sortir cap a Lima a les 23:45. És dimecres, 8 d'octubre de 2025.
En arribar a l'aeroport, el primer de tot que faig és anar a embalar les dues maletes de 23 quilos cadascuna que duc en aquest viatge transoceànic d’uns tres mesos de durada. El jove encarregat de fer-ho ha deixat un paper on diu que tornarà en cinc minuts. Pel que es veu, en tot l’aeroport de Son Sant Joan, no n'hi ha cap altra, de màquina d’embalar, que no sia aquesta!
Valga’m déus quin desconhort. La coa de gent que vol fer el mateix va en augment, i el jove no es presenta. Quan ja començ a estar més intranquil que mai per la tardança, compareix xalest ben disposat a atendre’ns. És del Sud. Panameny.
Les pesa i veu que no ultrapassen els 23 kg reglamentaris. Les embolica amb molta de traça. Ens cobra 30€ per les dues maletes embalades, que duen aparellada una certa assegurança, en cas de pèrdua o deteriorament greu.
Per primera vegada en ma vida m’acost a un taulell aeroportuari amb «assistència» inclosa. Pel que em diuen a l'agència de viatges, tots els majors de 65 anys hi tenim dret. Encara que les companyies aèries no en fan gaire publicitat, vés a saber tu per què.
El fet és que deman què hi he de fer i em diuen que no res. Que ja em cridaran pel meu nom i m’atendrà el personal que s'hi dedica. Pel que em manifesten es tracta d'un servei públic gratuït.Efectivament, en un carretonet elèctric em duen assegut i em fan passar per tots els controls adients, fins que som a la mateixa porta de l’avió
Emprenem el vol amb una certa puntualitat i, al cap d'uns 50 minuts, anuncien el descens. Sobrevolam una bona estona, a l'espera de rebre l'autorització pertinent que torba a arribar. Fins que tocam pista i aterram a l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid Barajas, quan són exactament les 20:47.
Tot, relativament a prop dels indrets on treball, també com a missioner estranger, des de l'any 1975 fins al 1979.Ell també s'arriba a exercir com a administrador apostòlic de la diòcesi de Callao.
Obté la nacionalitat peruana.
"Sic me Deus adjuvet et illa sancta Dei evangelia", enguany que fa 50 anys que m'hi començ a exercir jo també com a missioner, llis i ras, a Piura, Chimbote i Lima. Mig segle després, me n'hi torn per onzena vegada, a aquest país encisador d’Amèrica Llatina. Tenc moltíssimes ganes de retrobar-m’hi amb tantíssimes d'amistats que m'hi acullen, a casa seva com si fos ca nostra. Som un d’aquells a qui agrada anar a l'aeroport algunes hores abans de la sortida de l'avió. M’estim més esperar-hi hores que arribar-hi quan manquen pocs minuts.
De sempre ho he fet així. I, qualque vegada que no l’hi he fet, per seguir el parer d’altres acompanyants, ens hem trobat que l’avió ja ha partit sense nosaltres. Hem hagut d'esperar el següent de l'endemà, amb la penalització corresponent i els maldecaps acaramullats per una tal malifeta nostra.
Per això, deman al meu germà Jaume si em vol i pot acompanyar fins a Son Sant Joan, damunt les 16:30. L'avió té la sortida programada per a les 19:15, amb l’arribada prevista a Madrid a les 20:40, per sortir cap a Lima a les 23:45. És dimecres, 8 d'octubre de 2025.
En arribar a l'aeroport, el primer de tot que faig és anar a embalar les dues maletes de 23 quilos cadascuna que duc en aquest viatge transoceànic d’uns tres mesos de durada. El jove encarregat de fer-ho ha deixat un paper on diu que tornarà en cinc minuts. Pel que es veu, en tot l’aeroport de Son Sant Joan, no n'hi ha cap altra, de màquina d’embalar, que no sia aquesta!
Valga’m déus quin desconhort. La coa de gent que vol fer el mateix va en augment, i el jove no es presenta. Quan ja començ a estar més intranquil que mai per la tardança, compareix xalest ben disposat a atendre’ns. És del Sud. Panameny.
Les pesa i veu que no ultrapassen els 23 kg reglamentaris. Les embolica amb molta de traça. Ens cobra 30€ per les dues maletes embalades, que duen aparellada una certa assegurança, en cas de pèrdua o deteriorament greu.
Per primera vegada en ma vida m’acost a un taulell aeroportuari amb «assistència» inclosa. Pel que em diuen a l'agència de viatges, tots els majors de 65 anys hi tenim dret. Encara que les companyies aèries no en fan gaire publicitat, vés a saber tu per què.
El fet és que deman què hi he de fer i em diuen que no res. Que ja em cridaran pel meu nom i m’atendrà el personal que s'hi dedica. Pel que em manifesten es tracta d'un servei públic gratuït.Efectivament, en un carretonet elèctric em duen assegut i em fan passar per tots els controls adients, fins que som a la mateixa porta de l’avió
Emprenem el vol amb una certa puntualitat i, al cap d'uns 50 minuts, anuncien el descens. Sobrevolam una bona estona, a l'espera de rebre l'autorització pertinent que torba a arribar. Fins que tocam pista i aterram a l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid Barajas, quan són exactament les 20:47.
*******************************FI PRIMERA CRÒNICA*********************************
Temas relacionados:
Esta web se reserva el derecho de suprimir, por cualquier razón y sin previo aviso, cualquier contenido generado en los espacios de participación en caso de que los mensajes incluyan insultos, mensajes racistas, sexistas... Tampoco se permitirán los ataques personales ni los comentarios que insistan en boicotear la labor informativa de la web, ni todos aquellos mensajes no relacionados con la noticia que se esté comentando. De no respetarse estas mínimas normas de participación este medio se verá obligado a prescindir de este foro, lamentándolo sinceramente por todos cuantos intervienen y hacen en todo momento un uso absolutamente cívico y respetuoso de la libertad de expresión.
No hay opiniones. Sé el primero en escribir.
