VOLANT DE MADRID CAP A LIMA

Cròniques peruanes 2025 (II)

TEXTO: Cil Buele i Ramis

IMAGEN: Amistats de Lima. (Foto: Buele Ramis)

 

CRÒNIQUES PERUANES 2025 (II)

VOLANT DE MADRID CAP A LIMA

Visc la novetat d'això que en diuen assistència, per primera vegada en ma vida voladora. M'ho recomana i reserva na Raquel, de l'agència Kontiki Tramuntana. Em convenç que s'ho paga fer-ho. Més encara si es tracta d’un servei gratuït que entra amb el bitllet normal, sense haver-hi d'afegir cap euro ni un.
Jo que em pensava que amb el retard en la sortida de l'avió de Mallorca no arribaria a temps per pujar al de Madrid cap a Lima! Són més de dues hores d'espera a l'aeroport madrileny les que m'assegura el jovenet que ens custodia, a un bon grapat de gent vella que romanem asseguts a la sala d'espera núm. 2, abans de passar pels preceptius controls aeroportuaris!
Massa temps d'espera a la sala! No m'esperava tanta tardança en assistir-me. M’hi qued totalment insatisfet a Madrid. Crec que ho fan molt bé a Palma. Molt malament a Madrid. Ja veurem què serà a Lima!
A Madrid es fa evident que hi dediquen massa poc personal per atendre tanta de gent! Un sol jovenet s'ha d'encarregar de parar esment a desenes i desenes de passatgers, ell tot solet. No és de rebut! No compta més que amb quatre ajudants que duen les cadires de rodes per prestar el servei d’assistència a desenes i desenes de passatgers.Em queix de tot plegat allà mateix, no solament amb el jovenet encarregat, sinó també amb la mateixa agència de viatges, perquè se n’assabentin i en tenguin la informació directa.Els faig a saber que jo no havia provat mai això de viatjar amb assistència. Els dic que, a Palma, tot ha anat molt bé. Des que em posen en mans del personal encarregat, ens duen en un cotxet de mitja dotzena de vells pertot allà on hem d’anar: control del passatge, les maletes, les bosses de mà, etc.
Els dic que no sé com serà a Lima, perquè encara em trob a l’aeroport de Madrid, on ja duc més d’una hora i mitja assegut en una sala d'espera 'tercermundista' que, per no tenir, no té ni un sol lavabo!
Els vull dir que a Madrid, l'assistència ha estat un desastre espantós. No crec que s’ho puguin imaginar ni fer-se’n una idea. Hi ha massa poc personal per atendre tantíssima de gent. Se’l veu totalment desbordat i sense la capacitat mínima d’atendre-hi com cal.
En algun moment pens que m'hagués anat molt millor que m’hi hagués presentat, com sempre, pel meu compte. Trob que ens mereixem un altre tracte, molt millor. Per això, la meva queixa en bon començament d'aquest viatge.
Després de més de dues hores de peripècies a l'aeroport madrileny, sense tenir la capacitat de saber ben bé com descriure l’infern que suposa una actuació tan inversemblant com inimaginable, a la fi, a base de queixes i corregudes, ja em trob dins l'avió que ens ha de dur de Madrid a Lima, en unes 11 hores de vol seguides.
Per culpa de tot plegat, amb 55’ de retard sortim de Madrid a les 00:40, en lloc de l'hora fixada: 23:45. Però en sortim! Cosa que jo no tenia tan clara, a mida que anaven passant els minuts i les hores a l’interior d’una sala d’espera, amb els nervis de punta.
Després d'una hora més o manco de volar per les altures, ens serveixen el sopar.
L’hem comanat prèviament, triant un plat d'entre els quatre ofertats. Em qued amb el de vedella i tot quant l'acompanya, cervesa zero inclosa.
Quan el meu rellotge marca les 2:38, dues hores després de l'enlairament, mir de pegar una becada. Ja veurem quin temps dura.Bona nit és el que voldria tenir. Però la cosa no arriba a ser ben bé així.
Turbulències i sacsejades a rompre. Estic fent i patint un dels vols més moguts i sacsejats que record, de les onze vegades que aquests darrers cinquanta anys m’he fet present al Perú.
No només a terra. També en el cel, en l’espai aeri, la nau d’Air Europa Boeing 737 travessa turbulències seguides, una darrere l’altra, pràcticament des que iniciam el vol a Madrid amb 50 minuts de retard, a les 00:35 de dijous, fins que aconseguesc dormir-me una estona cap enllà les 4 de la matinada.
No deixa d’acudir-me a la ment cada dos per tres aquell «Domine, salva nos, perimus» de la navegació marítima que, vint segles enrere, fa trontollar la nau apostòlica. Davant l’exclamació temorenca «Senyor, salva’ns, que estam en perill!», fa la impressió que el Senyor continua fent el dormit.
Tot i amb això, no resulta cap impediment perquè ens sevesquin el sopar corresponent. Amb tres plats de menú per triar-ne un, inspirats i dissenyats pel reconegut cuiner professional Martín Berasategui. D’aperitiu un suc de fruites i verdures (cogombre, espinacs, llimona i poma). Per al meu gust, en quantitat massa reduïda. Per beure, 25 ml de cervesa sense alcohol Mahou. D’entrants, amanida de cogombre japonesa (Sunomono, sobre fideus d’arròs, sèsam negre i tataki de tonyina). Per a mi, de gust estrany i molt agradós. Entre vedella, lluç o pastes, m’estim més la carn. M’ofereixen també una selecció de formatges amb ibèric torrat i Pell Florida, acompanyats de nous i codonyat dolç. Postres tarta Toblerone molt exquisita. Infusió de menta poleo.
Ens avancen que, unes horetes abans d’aterrar ens serviran desdijuni amb fruita fresca de temporada, ous remenats amb pastanaga i bolets shitake saltejats, coulant de torró, assortit de pa, mantega, cafè i infusions.
L’anunci no està malament. N’hem de veure l’oferta concreta, meam què serà.
Aquest avió Boeing 737 de la companyia Air Europa té poc a veure amb aquell Jumbo 747 d’Ibèria per al meu primer viatge al Perú l’any 1975. Les noves tecnologies s’hi han imposat d’una tal manera que no n’arrib a traure trallat de tot plegat. Funciona tot a base de botonets i de signes gràfics, alguns dels quals resulten obvis, mentre que per a altres n’he de demanar explicacions: com baixar la respal·lera de la butaca, com obrir la tauleta, com dominar la pantalleta de davant, com allargar la butaca per poder dormir, com apagar els llums, etc.
Les atencions per part del personal de cabina són molt acurades, respectuoses i amables. M’ofereixen tota casta d’explicacions al que els deman. Com a record, una bosseta amb alguns detallets.
Pas una nit molt llarga, la d'avui. Horabaixando damunt les 19h de dijous amb fosca negra fins passat el migdia de l'endemà divendres! Unes 19 hores seguides, de les 24 que té un dia!
Amb 7 hores de diferència entre Perú i Mallorca, després del berenar copiós que ens serveixen a bord del Boeing 737 d'Air Europa, quan falta una hora i mitja pet aterrar a Lima, em dispòs a retrobar-m'hi amb Pamela López Moreno, la filla de la nostra fillola piurana Zully Socorro Moreno Romero. Aquesta no hi pot esser en aquesta ocasió, em diuen, perquè encara no ha recepcionat la caseta que li acaben de construir a Moyobamba, en plena selva amazònica nord-peruana. I hi ha d'esser, a més de 800 quilòmetres de distància geogràfica. Tot d'una que n'hagi finalitzat els tràmits, fa comptes de viatjar a Piura, primer, i després cap a Lima, la capital.
Ens arriba el moment de sobrevolar territori brasiler. Manca menys d’una hora per arribar a Lima i fer-hi els 777 km que ens queden a una velocitat de 930 km/hora.
Feijóo, Tarahuacá, Cruzeiro do Sul, són les poblacions brasileres que anam deixant enrere, per endinsar-nos en el Perú, entre Pucallpa, Oxapampa, Cerro de Pasco, Huancayo, Tarma, La Oroya, Morococha, Chosica, Santa María, Lima.
En arribar-hi, me’n duc la sorpresa agradabilíssima de ser-hi tractat a les mil meravelles, per tot un equip de gent jove encarregada de l’assistència a persones majors. Desenes d’individus ben uniformats, cadascun amb la cadira de rodes corresponent amb la qual van duent el personal cap a les instal·lacions aeroportuàries, recentment inaugurades.
Gabriela és el nom de la que em va portant pertot arreu en la cadira de rodes: el control policial de migracions, la recollida de les maletes que fa ella, el llarg
recorregut des de la porta de l’avió fins a la porta de sortida dels vols internacionals.
Allà m’hi esperen i descobresc tot d’una el bons amics Pamela i Nilton, la filla i el gendre de Zully Socorro Moreno Romero.
Ja s’han encarregat de comanar un «taxi con aplicativo» que ens duu fins a les mateixes portes de l’hotel situat al districte limeny de San Isidro.
En pocs moments ho tramitam tot per poder quedar-m’hi una setmana seguida.
Berenam junts tots tres. Ells se’n tornen cap a casa seva. Jo me’n vaig a dormir, tot quant no he pogut fer dins l’avió durant una nit farcida de turbulències inquietants i pertorbadores.
Pensant que demà serà un altre dia: divendres 10 d’octubre de 2025.
A veure què ens depararà.

Temas relacionados:

Esta web se reserva el derecho de suprimir, por cualquier razón y sin previo aviso, cualquier contenido generado en los espacios de participación en caso de que los mensajes incluyan insultos, mensajes racistas, sexistas... Tampoco se permitirán los ataques personales ni los comentarios que insistan en boicotear la labor informativa de la web, ni todos aquellos mensajes no relacionados con la noticia que se esté comentando. De no respetarse estas mínimas normas de participación este medio se verá obligado a prescindir de este foro, lamentándolo sinceramente por todos cuantos intervienen y hacen en todo momento un uso absolutamente cívico y respetuoso de la libertad de expresión.

 No hay opiniones. Sé el primero en escribir.